Avui ha estat un
dia molt, molt especial. Avui els nostres petitons han jugat un partidàs contra
l’escola Sant Ramón Nonat!!!!
Havíem quedat a
les 16.30h davant la porta del Matilde Orduña per a dirigir-nos tots junts cap
al col·legi. Algunes mamis ens han acompanyat en el viatge i ens han estat
donant suport tota l’estona!!!!! Aquí teniu una foto abans d’entrar a l’escola.
Quan ja ens havíem
tret els pantalons per a jugar, quan ja teníem tots la samarreta groga, quan ja
havíem donat petons als papas i havíem agafat les aigües.... ens hem fet aquesta
bonica foto tot l’equip!!!!
Quan ja hem fet
la foto de “rigor” hem començat a escalfar, corrent mitja pista de dalt a avall.
Tots estaven radiants d’alegria, tots volien jugar, tots volien riure i
encistellar. L’actitud era immillorable des del principi fins al final.
Mentre corríem
sentíem els pares animant-nos sense parar. Tot i ser poquets, ens donaven un
suport i un carinyo indispensable per a jugar el partit. També hi eren alguns
amics nostres, com per exemple la Maria, que l’any passat jugava a bàsquet amb
nosaltres, i els seus pares. Tots estàvem allà per a gaudir d’un bon partit i
per a veure els nostres fills lluitar i divertir-se. Aquí teniu algunes fotos
de la roda d’entrades que hem fet per a escalfar!!!!
Quan l’àrbitre ha pitat un minut (és a dir, que quedava res per a
començar), tots estaven excitats i amb moltes ganes de sortir a jugar. He dit
el quintet inicial i els he assegut a la banqueta, mentre animava als que no
sortien i els hi deia que tots jugaríen per igual. Abans de començar els hi he
dit que em donava igual com fossin, si més altes, si més grans, si més bones...
l’única cosa que m’importava era demostrar que nosaltres podíem amb tot allò
que ens proposéssim. Els he animat a defendre bé, a passar la pilota als
companys, a atacar, a llençar bé a cistella... però sobretot els he animat a
gaudir com bojos d’aquest partit, a sentir cada pilota que tocaven, a riure i a
sentir que ja no eren els peques que van començar al setembre sense tenir ni
idea de bàsquet, sinó que ara s’havien fet “grans” jugant, i estaven preparats
per enfrontar-se a qualsevol jugador/a.
La resposta
d’ells no ha pogut ser millor. Des del minut 1 fins al final han estat lluitant
cada pilota, s’han deixat les banyes per aconseguir-la, han celebrat cistelles,
han recolzat als companys quan fallaven, han demostrat sobradament que aquest
esport els hi agrada, i que són feliços jugant. En cap moment han baixat el
cap, tot i que en alguna ocasió, l’equip local ens ha posat les coses difícils,
però allà seguien ells, donant-ho tot per l’equip.
Nosaltres, el
Francesc i la Marta, només podem dir que estem orgullosos dels nostres
jugadors. que ens han demostrat que els hi agrada el bàsquet, i que volen
lluitar per ser millors cada dia. Per nosaltres es tota una satisfacció veure
com aquest equip cada cop es fa més i més gran. Estem molt contents amb tots i
cada un dels nostres jugadors, i ens sentim uns privilegiats per poder entrenar
amb uns nens i nenes tan agraïts i que els hi agradi tant aquest esport.
El francesc, com
ja sabeu, no ha pogut estar-hi present perquè treballava, però ha estat
recolzant tota l’estona. Per suposat, ell també està orgullós de tots
vosaltres!!!!!!!!
També volia
aprofitar per agrair a tots els pares i mares que han fet possible aquest
partit, portant als seus fills i animant-los tant com ho heu fet. I finalment
agrair al Juan, el meu amic, haver fet les fotos tan xules que ha fet!!!
Felicitats a cada
jugador!!!!!!! Ara a seguir treballant per a millorar més i més cada dia.
Increïble foto del final del partit... eufòria màximaaaaaaaaaaaaaa
